Qué és el Mindfulness?

MINDFULNESS

La paraula Mindfulness és anglesa i significa: ment centrada, atenció plena o consciència plena.
Consisteix en aprendre a centrar la ment de manera conscient en l'experiència del present, de l'aquí i ara, sense idees preconcebudes, sense emetre judicis i lliures de tota expectació.
És aprendre a centrar-se en el present, sense posar etiquetes, sense pensar en: això no ho deuria pensar; no deuria sentir-me així. Sense expectatives, sense esperar res, simplement rebent el present, l'experiència tal i com és.

Es va començar a utilitzar en els anys '70 basant-se en elements i tècniques de la meditació budista encara que les tècniques de minfulness no posseeixen cap marc religiós ni cultural.
En el 1979, Kabat Zinn, a Massachusetts, les va començar a utilitzar en un programa de reducció de l’estrès basat en el mindfulness, en malalts crònics.
A partir d'aquest moment apareixen nombrosos estudis en els últims trenta anys on s'ha demostrar útil pel tractament del dolor, de l’estrès, l'ansietat, la depressió, en les adiccions o en els trastorns alimentaris. També en persones sense trastorns però que volen millorar el funcionament del seu sistema immunològic i canviar l'activació de la seva psique.
La Ciència ens demostra que amb pràctica diària el cervell, la part pre-frontal del cervell canvia i de forma molt positiva.
També s'ha demostrat que té molta relació amb el concepte de la resil·lència, que és la capacitat de flexibilitat, de superació inclús en situacions difícils de la vida.

Amb la pràctica diària s'ha demostrar que ens fa apropar-nos més que allunyar-nos dels reptes de la vida perquè augmenta l'activitat del còrtex pre-frontal esquerre, que és la part del nostre cervell que tendeix a apropar-nos als reptes.
És diferent a la relaxació, no intenta canviar sensacions, com la relaxació. Potser amb el resultat de l'exercici ens sentim relaxats però també potser que no.
L'objectiu és enfortir la capacitat d'atenció i concentració. Al fer-ho enfortim la zona medial del còrtex pre-frontal, situada a la zona central mitja del nostre front.

Hi ha 9 funcions d'aquesta zona que són enfortides per la pràctica diària: 

1. La regulació del nostre cos
2. La capacitat de sintonitzar amb nosaltres mateixos, el nostre cos i amb els demés.
3. L'equilibri emocional.
4. Calmar la por.
5. La capacitat de pausar-se, parar-se, pensar abans de decidir que fer, abans de fer acció.
6. La capacitat d'introspecció i de veure la relació causa-efecte en la nostra vida.
7. La empatia amb els demés.
8. La capacitat d’intuïció, solucions noves,alternatives, creatives.
9. També la moralitat.

Amb la pràctica diària aconseguim estar més en sintonia amb nosaltres mateixos, més equilibrats, veure les emocions a certa distància i equilibrades, veure el que necessiten però amb capacitat de concentrar-nos en un mateix/a.
La capacitat d'aturar-se abans d'actuar, actuar de forma meditada.
Incrementa també la empatia, la comunicació emocional amb els demés.

Comença amb la practica de la concentració en la respiració. El primer pas per enfortir aquestes nou funcions. No importa si és pausada, ni abdominal. Només cal concentrar-nos en la nostra respiració.
Lògicament a vegades ens distraurem amb un record, una idea o una imatge. Cal rebre-les, que se'n vagin i concentrar-nos de nou en la nostra respiració.
Per deixar que marxin n'hi ha diferents estratègies. Ens podem imaginar que són com ocells que volen al cel. De igual forma que deixem que se'n vagin i no els podem retenir. Reconèixer que és una distracció: és un pensament, és una imatge. Dintre de la nostra ment diem: és un a distracció, un pensament. Si el que ha vingut és una imatge, diem: és una imatge, una imatge i tornem a centrar-nos en la respiració. Si el que ha vingut és una preocupació: preocupació, és una preocupació i ens tornem a concentrar de nou en la respiració. Si el que ha vingut és un record:és un record, és un record i tornem a centrar-nos en la respiració.
Aquesta pràctica ens permet adonar-nos que és una activitat mental i centrar-nos de nou en la respiració. Adonar-nos, ser conscients que és activitat mental i no identificar-nos amb la nostra activitat mental.

Podem centrar-nos en la nostra respiració o en qualsevol altre objecte, soroll que percebem en l'ambient, una imatge, la flama d'una espelma o el pilot de la televisió encès, amb la televisió apagada. Qualsevol element en el que centrem la nostra atenció i tornem a centra la nostra atenció cada vegada que ens distraguem. 

 


Igual que fem amb l'exercici físic que s'ha de fer de manera periòdica per obtenir resultats, s'ha comprovat que amb 10 minuts diaris ja n'hi ha resultats. Els millors resultats es troben si practiquem 20 minuts. Cal pensar que és com una pràctica d'higiene mental diària del cervell. Com un raspallat mental del cervell. Cal pensar que hem d'establir una rutina. En dues o tres setmanes ja es veuran resultats.




SOM-HI!!!